Matriu de supositoris

Requisits per a la matriu de supositoris
La matriu de supositoris hauria de requerir:
① A temperatura ambient, ha de tenir una duresa adequada i, quan s'introdueix a la cavitat, no s'ha de deformar ni trencar. És fàcil de suavitzar, fondre o dissoldre a temperatura corporal;
② No reacciona amb la droga principal i no afecta la determinació del contingut de la droga principal;
③ No irritant per a les mucoses, no tòxic i no al·lèrgic;
④ Propietats físiques i químiques estables, que no s'emmotllen fàcilment durant l'emmagatzematge i que no afecten la biodisponibilitat, etc.
⑤ Té propietats humectants i emulsionants i es pot barrejar amb una gran quantitat d'aigua.
Tipus de substrats
La matriu que s'utilitza habitualment per als supositoris es divideix en matriu oliosa i matriu soluble en aigua.
1. Matriu a base d'oli
(1) Mantega de cacau: la mantega de cacau té homogeneïtat i múltiples propietats, amb tres formes de cristall: alfa, beta i gamma. Entre elles, les formes de cristall alfa i gamma són inestables, amb un punt de fusió més baix i una forma beta estable.
(2) Glicèrids d'àcids grassos semisintètics o totalment sintètics: els que s'utilitzen habitualment inclouen èsters d'oli de coco semisintètics, èsters d'oli de castanya de muntanya semi sintètics i èsters d'oli de palma semisintètics. Els glicèrids d'àcids grassos totalment sintètics inclouen l'èster de propilenglicol d'àcid esteàric, etc.
2. Matrius hidrosolubles i hidròfiles
(1) Gelatina de glicerol: aquest producte està fet de gelatina, glicerol i aigua, que és elàstica i no es trenca fàcilment. No es fon a la temperatura corporal, però es pot dissoldre lentament en secrecions. La velocitat de dissolució del fàrmac pot variar amb la proporció d'aigua, gelatina i glicerol. Com més gran sigui el contingut de glicerol i aigua, més fàcil serà dissoldre's.
(2) Polietilenglicol: un tipus de polímer heterocadena format per polimerització d'òxid d'etilè. Fàcil d'absorbir la humitat i deformar-se a causa de la humitat.
[1] (3) Tensioactius no iònics: classificats per grups hidròfils, n'hi ha de dos tipus: tipus polioxietilè i tipus poliol. El tipus de polioxietilè, també conegut com a tipus de polietilenglicol, és el producte d'una reacció d'addició entre l'òxid d'etilè i els compostos que contenen hidrogen actiu; Els tensioactius no iònics de tipus poliol són èsters formats per compostos orgànics que contenen múltiples grups hidroxil, com ara etilenglicol, glicerol pentaeritritol, sorbitol deshidratat i sacarosa, i àcids grassos superiors. El grup hidròfil de la seva molècula és el grup hidroxil, que sovint s'utilitza com a emulsionant a causa de la seva feble hidrofilicitat.